he estat llegint molt sobre història sàfica (de
dones no heterosexuals) però entenc que no tothom té la capacitat o les
energies per llegir llibres/mirar documentals/etc així que vaig a escriure una
sèrie de textos sobre allò que he après d’història sàfica fins ara!
-al començament: hi ha multitud de llegendes sobre
deesses que crearen la humanitat en absència d’homes. en textos indis sobre l’origen
podem llegir sobre naixements que no provenen del sexe heterosexual
estereotípic. hi ha una història sobre Aruna, déu del crepuscle, que es
converteix en dona per assistir a una celebració en la qual les dones ballen
nues. Aruna manté relacions sexuals amb dues dones i dóna a llum a una criatura
de cadascuna.
en una llegenda japonesa, Ama no Uzume fa que la
llum del Sol torni a la Terra aconseguint que la deessa del Sol, Amaterasu,
isqui de la seva cova. Com aconsegueix Ama no Uzume que Amaterasu isqui de la
seva cova? mostrant-li els fits, quasi els genitals també.
després hi ha les Amazones. les històries sobre les
Amazones provenen del Nord d’Àfrica, de l’Est d’Europa, del Centre d’Àsia, d’Índia,
de Xina i de Mongòlia. les Amazones són conegudes pel seu poder militar, la
seva virginitat i l’absència d’homes en les seves comunitats. però mantenien
les Amazones relacions sàfiques les unes amb les altres?
un explorador del segle XVI contava una història
sobre el Riu Amazones en la qual hi vivien dones que no comerciaven amb homes i
que es casaven les unes amb les altres.
així que les històries sobre dones independents i
autònomes tenen una reminiscència de relacions sàfiques.
entrant ara en la mitologia grega, hi ha una
història sàfica sobre la nimfa Cal·listo. Cal·listo era la favorita d’Artemisa,
i per aconseguir atraure-la, Zeus hagué de transformar-s’hi en la deessa. fins
i tot Plató, en la misògina Antiga Grècia, conta un mite que podria tindre
reminiscències de relacions sàfiques: els primers éssers humans eren dues
persones enganxades per l’esquena, i una volta Zeus s’enfadà i els dividí en
dos. alguns d’aquests primers éssers humans eren dues meitats del mateix gènere
i alguns eren dues meitats de diferent gènere, i es buscaven els uns als
altres.
però més enllà dels mites i llegendes, què hi ha de
l’evidència històrica de les relacions sàfiques al començament?
l’antropòloga Evelyn Blackwood manté que es donaven
relacions sexuals entre dones en les primeres societats. les dones Azande, en
Àfrica, sovint mantenien relacions sexuals amb altres dones Azande tot i estar
casades amb homes; aquestes dones eren les seves co-esposes. les relacions sexuals
entre co-esposes podrien haver tingut lloc en més societats africanes: Nube,
Haussa, Nyakyusa.
les relacions sexuals entre aquestes dones eren
sovint part d’un ritual d’iniciació que tenia lloc en els seus anys
adolescents. al Sud de l’Àfrica, en la societat !Kung San, les noies
participaven en jocs sexuals amb altres noies. al Centre d’Austràlia, joves amb
relacions de parentesc que més tard es convertirien en cunyades tenien sexe amb
un penis artificial i fins i tot es tocaven el clítoris les unes a les altres.
totes aquestes històries, tant els mites com les llegendes
i l’evidència històrica, són totes prova de que les relacions sàfiques existien
“al començament”.
